dimecres, 10 d’abril de 2013

Marina Rodríguez “Una vegada arribes, has de donar-ho tot a la pista”



Amb tan sols 21 anys, Marina Rodríguez és tota una veterana de la OK Lliga. Jugadora fonamental de l’Alcorcón, ja formava part de l’equip en la última presencia del CP Alcorcón en la Copa de la Reina, l’any 2009, quan l’equip va perdre la final davant el Vilanova. Amb un projecte consolidat, el CP Alcorcón s’ha mantingut tota la temporada en una zona noble de la classificació i ara vol demostrar la seva vàlua en la Copa. 

Com esteu vivint aquestes setmanes prèvies a la competició?
Classificar-nos ja és un premi per nosaltres, un premi al treball de dos o tres anys treballant en un equip de futur. Estem molt contentes i motivades.

Quin és el secret de la bona temporada de l’Alcorcón?
Som un dels equips més joves de la OK Lliga actualment, i això vol dir que fa dos anys encara ho érem més. Estem assolint els fruits del treball fet des d’aleshores, ara és quan s’està veient que les més joves han madurat dins la pista, l’equip és més compacte i amb més experiència.

La vostra última participació va ser a Mieres l’any 2009, tu ja jugaves en aquell equip. Aleshores vareu arribar a la final, un precedent a tenir en compte….
Una vagada arribes, has de “morir” dins la pista, donar-ho tot. I molt més ara, amb el format actual, perquè una semifinal es converteix en una final, si perds te’n tornes a casa. Aquesta és la idea amb la que anem a Sant Hipòlit. 

El Biesca és un equip que es fa gran en aquestes cites, i el Voltregà sempre parteix com a favorit en totes les quinieles, a més de ser l’amfitrió. Semblava que el Reus és el rival més assequible, però arriba a la competició després de guanyar 3-1 al Voltregà. Quin equip us espereu trobar?
Un equipo molt complicat. Comparant-lo amb els altres potser sí que és el més assequible, però per res del món serà un partit fàcil, ni molt menys. Serà un partit dur, ja ho sabíem abans d’aquest cap de setmana, però està clar que amb el resultat de 3-1 davant del Voltregà surten molt reforçades. De totes maneres m’agrada pensar que això pot ser una arma de doble fil, prefereixo veure-ho des de la banda positiva, si arriben amb massa moral se’ls pot girar en contra.

Quines són les armes de l’Alcorcón per fer mal al Reus?
El nostre joc es basa amb una bona defensa i una bona pressió. Fins ara, si ho fem bé, hem fet mal a tots els equips. Basem el nostre joc en pressionar al contrari, i a partir de la recuperació sortir al contraatac.

Jugar una competició d’aquestes característiques en un dels bressols de l’hoquei com Sant Hipòlit és una motivació extra?  
Jo estic encantada, igual que la resta de jugadores i d’equips. Que el pavelló estigui ple, que es respiri hoquei pels quatre costats... és el que necessita l’hoquei, una promoció d’aquest tipus, partits amb públic. No serà fàcil, però els partits que “molen” de jugar són aquells que hi ha molta afició, encara que sigui la contraria.

Està previst que es desplaci molta afició des d’Alcorcón?
Unes 40 persones, sense comptar les jugadores i l’equip tècnic. Esperem que hi hagi una petita representació de la nostra afició, s’ha fet un esforç, tant ells com el club, per gaudir de la festa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada