Amb tan sols 21 anys, Marina Rodríguez és tota una veterana de la OK Lliga.
Jugadora fonamental de l’Alcorcón, ja formava part de l’equip en la última
presencia del CP Alcorcón en la Copa de la Reina, l’any 2009, quan l’equip va
perdre la final davant el Vilanova. Amb un projecte consolidat, el CP Alcorcón s’ha
mantingut tota la temporada en una zona noble de la classificació i ara vol
demostrar la seva vàlua en la Copa.
Com esteu vivint aquestes
setmanes prèvies a la competició?
Classificar-nos ja és un premi
per nosaltres, un premi al treball de dos o tres anys treballant en un equip de
futur. Estem molt contentes i motivades.
Quin és el secret de la bona
temporada de l’Alcorcón?
Som un dels equips més joves de
la OK Lliga actualment, i això vol dir que fa dos anys encara ho érem més.
Estem assolint els fruits del treball fet des d’aleshores, ara és quan s’està
veient que les més joves han madurat dins la pista, l’equip és més compacte i
amb més experiència.
La vostra última participació
va ser a Mieres l’any 2009, tu ja jugaves en aquell equip. Aleshores vareu
arribar a la final, un precedent a tenir en compte….
Una vagada arribes, has de
“morir” dins la pista, donar-ho tot. I molt més ara, amb el format actual,
perquè una semifinal es converteix en una final, si perds te’n tornes a casa.
Aquesta és la idea amb la que anem a Sant Hipòlit.
El Biesca és un equip que es
fa gran en aquestes cites, i el Voltregà sempre parteix com a favorit en totes
les quinieles, a més de ser l’amfitrió. Semblava que el Reus és el rival més assequible,
però arriba a la competició després de guanyar 3-1 al Voltregà. Quin equip us
espereu trobar?
Un equipo molt complicat.
Comparant-lo amb els altres potser sí que és el més assequible, però per res
del món serà un partit fàcil, ni molt menys. Serà un partit dur, ja ho sabíem
abans d’aquest cap de setmana, però està clar que amb el resultat de 3-1 davant
del Voltregà surten molt reforçades. De totes maneres m’agrada pensar que això
pot ser una arma de doble fil, prefereixo veure-ho des de la banda positiva, si
arriben amb massa moral se’ls pot girar en contra.
Quines són les armes de l’Alcorcón
per fer mal al Reus?
El nostre joc es basa amb una
bona defensa i una bona pressió. Fins ara, si ho fem bé, hem fet mal a tots els
equips. Basem el nostre joc en pressionar al contrari, i a partir de la
recuperació sortir al contraatac.
Jugar una competició d’aquestes
característiques en un dels bressols de l’hoquei com Sant Hipòlit és una
motivació extra?
Jo estic encantada, igual que la
resta de jugadores i d’equips. Que el pavelló estigui ple, que es respiri
hoquei pels quatre costats... és el que necessita l’hoquei, una promoció
d’aquest tipus, partits amb públic. No serà fàcil, però els partits que “molen”
de jugar són aquells que hi ha molta afició, encara que sigui la contraria.
Està previst que es desplaci
molta afició des d’Alcorcón?
Unes 40 persones, sense comptar
les jugadores i l’equip tècnic. Esperem que hi hagi una petita representació de
la nostra afició, s’ha fet un esforç, tant ells com el club, per gaudir de la
festa.
